Com crear un joc de taula

A Lu2, fa 4 anys que fem tallers de creació de jocs, habitualment amb adolescents d’ESO. De moment no n’hem fet dos d’iguals.

Canvien les hores disponibles, canvien els objectius, canvien les edats dels alumnes i canvia la nostra manera d’enfocar el procés creatiu segons les experiències anteriors.

Apliquem la màxima que l’educació és acció i que s’aprèn fent. I més encara quan aquests tallers els fem, habitualment, el juny i amb temperatures properes al punt d’ebullició dins de les aules. Un enfocament teòric podria causar més d’una lipotímia (la meva inclosa).

A qui s’adreça

Tot i que el taller més habitual és el que fem amb joves de la ESO, és un taller que hem fet amb alumnes de cicle superior de primària, famílies, docents i altres professionals de l’educació.

Què fem en aquests tallers?

El taller més senzill té una durada d’un dia. La sessió es divideix en tres franges d’1 hora que s’intercalen amb 2-3 hores de treball en grup. Abans del taller fem una sessió prèvia amb els mestres de 2 hores per a explicar-lis el procés i puguin orientar-los quan fan el treball en equip.

Al finalitzar, tenen l’estructura bàsica del joc i una idea clara del que han de fer en els 4 dies que els hi queden.

En un dels últims tallers que hem fet (aquest és el tercer any que hi anem), l’activitat finalitzava amb una mostra dels jocs creats al gimnàs on cada grup havia de vendre el seu projecte… una proposta molt interessant.

En alguns dels cursos per a docents fem mini-sessions creatives. Es tracta d’explicar una tècnica per a crear nous jocs. A curs de Mataró, en 15 minuts van poder fer 5 jocs. Òbviament no estaven plenament desenvolupats, però en 15 minuts tampoc es pot fer gaire més.

Aquesta mini sessió serveix, sobretot, per desmitificar tot el que envolta la creativitat. Igual que el cuiner Gusteau (veure Ratatouille) deia que tothom podia cuinar, també la creativitat està a l’abast de tothom. No és tant una habilitat que s’hagi d’ensenyar com de deixar “fluir”.

S’aprèn en un taller de creació de jocs?

Bàsicament un joc de taula és un conjunt de normes i materials estructurats al voltant d’una història. Aquests tres ingredients poden aparèixer en diferents proporcions segons on es vulgui posar l’èmfasi.

El tema

En el cas de l’Institut Puig i Ferreter (són les imatges que utilitzaré) el tema dels jocs havia de ser el Món Romà. Però temes hi ha per a tots els gustos i qualsevol pot funcionar, recordant altres que hem fet: de Cornellà, d’El Vendrell, d’una batalla en un poble remot, sobre el reciclatge, del canvi climàtic, de plantes remeieres, sobre normes d’accentuació, disseny de ciutats… vaja, el que vulgueu.

A tots els tallers, apareixen els trivials, jocs amb preguntes sobre un tema. Als alumnes els hi sembla fàcil fins que s’adonen de la la quantitat de preguntes necessàries per a que el joc es pugui utilitzar més d’una partida. A més, han d’estar documentades, no pot donar lloc a interpretacions i tan sols ha d’haver una única resposta possible.

Hi ha altres tipus de jocs de preguntes més fàcils de fer. Però és habitual començar amb allò que es coneix i els trivials són àmpliament coneguts.

Pot semblar que “imposar” un tema limiti la capacitat creativa, no és així i sovint els ajuda a centrar-se i a explorar les diferents possibilitats que se’ls hi ofereixen.

Si seguim l’exemple del Món Romà, aquest pot ser tan ampli com es desitgi: conquestes, lluites intestines pel poder, combats entre gladiadors, construcció de ciutats, obres d’enginyeria, comerç, mitologia, literatura, desastres naturals, les relacions entre els diferents estaments, art…

Les normes

La part de les normes és on incidim més durant el taller. Què farà diferent aquest joc dels altres? Què fa que el joc funcioni? Què ens aporta cada norma? És necessària?, Com afecta el que faig a les altres jugadors?, Com es guanya?, Qui jugarà? Quants jugaran? Quin tipus de relació hi haurà entre els jugadors: equips, individual, cooperatiu, competitiu?… cada decisió sobre les normes canvia el joc, pot canviar la manera d’entendre el tema que hem escollit i és molt probable que canviïn les necessitats materials.

Aquesta tasca implica una feina de reflexió important.

Des de fa unes setmanes col·laborem amb una editorial de llibres de text per a primària i ESO, els aconsellem sobre com millorar una sèrie de jocs que s’inclouen com a material de suport educatiu. El repte és fer el mínim de modificacions possibles per a que amb el material disponible el joc compleixi amb l’objectiu pedagògic i alhora sigui engrescador… quan s’ha trobat la solució sembla senzill.

La construcció del joc

La part material del projecte de creació del joc és el més visible i, per alguns, pot ser un punt de partida, és a dir, el fet d’imaginar el resultat final els ajuda a concretar tema i normes.

El més important, en tot cas, és que els materials han de ser el suport físic de la història i de les normes que hem creat.

La forma del tauler, la informació que s’hi inclogui, el color de les cartes, les formes dels peons no han de ser escollits de forma capriciosa sinó amb un sentit. Cada decisió s’ha de prendre per a reforçar allò que es vol transmetre.

Es pot fer una cursa de quadrigues utilitzant un peó… però és millor tenir carros i cavalls (en relleu o en dibuix). Puc utilitzar un dau amb punts, però si el joc és sobre Roma potser puc utilitzar la seva numeració. Puc fer un joc de reciclatge amb els colors que vulgui, però si coincideixen amb els dels contenidors, serà més fàcil d’entendre, etc.

En resum

Per tant, i responent a la pregunta: S’aprèn creant un joc de taula?. Doncs si, és una tasca d’equip, complexa, que combina treball creatiu, intel·lectual i manipulatiu.

Com diuen que una imatge val que mil paraules i en porto 903, us en deixo algunes que mostren el pas de la idea inicial al projecte finalitzat.

En 4 dies passen d’un esquema com aquest (en aquests fulls ja hi ha la llavor del que han de crear):