Jocs per practicar idiomes

Jocs per practicar idiomes

Aquests que us presentem són jocs que es poden jugar en qualsevol llengua (potser les instruccions potser estan en anglès, però es pot jugar en altres idiomes) o que son específics per jugar en anglès, ja que les cartes amb les que es juga no estan traduïdes, per tant sense conèixer-lo és complicat jugar-hi.

Alguns d’aquests jocs els podeu trobar a l’entrada que vam fer amb el nom: jocs amb contingut lingüístic on trobareu Monster Bande, Word on the Street Junior, Time’s Up Kids, Bananagrams i Dixit. Per a que no hagueu de anar clicant, els afegim després del Trapwords.

N’hi ha més, per a nens més petits Alles Tomate o Cucu Tras poden ser dues bones maneres de començar. Ho expliquem en el proper post.

Black Stories

50 històries plenes de misteris, cadàvers i tragèdies. Jo l’he provat amb nens a partir de 10 anys i els hi agrada. Segons quines cartes, hi ha de més i menys truculentes, les podeu utilitzar amb nens més petits.

Ara bé, és un joc de deducció que demana fer una mica de pensament lateral, és a dir, sortir del que és obvi per imaginar solucions alternatives sense perdre el fil de la lògica. Si heu de donar pistes per a que trobin la solució no té tanta gràcia.

Una persona llegeix una carta on es dona informació sobre un succés. A partir d’aquest moment els altres jugadors han de fer preguntes per tal d’esbrinar el relat dels fets. Les seves preguntes tan sols es poden respondre amb un SÍ, un NO o un “no es rellevant per a la resolució del cas”.

A nivell educatiu: es treballen les preguntes en anglès i es pot jugar a distància.

Anomia

El joc consta de dos jocs de 92 cartes de diferents colors, però les podeu barrejar entre elles i l’objectiu és guanyar tantes cartes com sigui possible.

Al principi de la partida ningú té cap carta. El jugador inicial n’agafa una de la pila central i la gira davant seu de forma que tothom la vegi alhora. Com tan sols hi ha una carta no passarà absolutament res. El següent jugador fa la mateixa acció i la resta de participants, per torns, fan la mateixa acció.

A les cartes hi ha un símbol i una categoria.

Quan un jugador gira una carta i un altre jugador té el mateix símbol es produeix un MATCH. Els match s’han de resoldre immediatament.  Tan avit com els jugadors se n’adonin d’un MATCH han de dir alguna paraula que correspongui a la categoria que hi ha a la carta de l’ALTRE jugador.

És a dir, si a la meva carta diu COLOUR i a la de l’altre jugador BOARD GAME, no he dir un color sinó el nom d’un joc de taula: Anomia, per exemple.

Així, el jugador que guanya el Match es queda la carta de l’altra jugador com a premi. No les posa a sobre de les cartes que tingui a la vista (si en té alguna), sinó a banda. Cada carta guanyada és un punt i guanyarà qui en tingui més.

MATCH SUCCESSIUS, pot passar que quan algú agafi la carta a un altre jugador amb la carta que hi hagi a sota es produeixi un nou MATCH. NO es continuen agafant i girant cartes de la pila fins que no s’han resolt tots ells.

El joc et posa dels nervis, en el bon sentit.

That’s a Question

Molt divertit i encara aprendreu coses que no sabeu dels altres jugadors.

El concepte és molt simple, cal esbrinar que pensa un jugador d’una situació determinada. Hi ha tres tipus de situacions que es poden plantejar:

• Quina d’aquestes coses escolliries?
• A qui consideres pitjor?
• Què trobaries a faltar més si deixés d’existir?

El jugador actiu, qui fa la pregunta, pot escollir entre les seves cartes quina és la pregunta que farà i quins són els elements entre els que hauran d’escollir els altres dos jugadors. Amb cada encert els jugadors avancen pel tauler.

Un exemple: A qui consideres pitjor?

A.  Qui demana llibres i no els torna.

B.  Qui fa promeses que sap que no podrà complir.

Fluxx

En aquest joc el que flueixen són les normes que no paren de canviar mentre dura la partida o dit d’una altra manera, les normes del joc diuen que aquestes poden canviar durant la partida. Això sí, no de qualsevol manera.

Un joc de normes fluides per a temps líquids, a Zygmunt Bauman li hauria agradat.

El joc és fàcil. Malgrat que no ho sembli a primer cop d’ull.

D’una banda hi ha unes normes inicials (estan escrites en una carta amb el nom de BASIC RULES) Reparteix tres cartes a cadascú. Agafa una carta. Juga una carta.

Per tant, en el seu torn, un jugador agafa 1 carta i roba 1 carta.

Les cartes poden ser: GOALS (objectius), al principi no n’hi ha cap, quan un jugador en tingui un a la seva mà, pot decidir si jugar-lo o no. També poden ser KEEPERS (cartes fucsia), són cartes amb elements i objectes diversos que permeten complir els objectius.

Després tenim les cartes de NEW RULE. Les normes s’afegeixen a les ja existents i tenen vigència des de que es posen sobre la taula. Si una norma nova entra en contradicció amb una norma antiga, la substitueix.

I per acabar hi ha les cartes ACTION, poden simplificar la partida o afegir més caos. Llegir cartes no havia estat mai tan divertit.

Trapwords

Paraules i Masmorres!!!

El joc té alguna semblança amb el Tabú. Es juga per equips, hi ha cartes amb paraules, paraules que no s’han de dir i monstres per derrotar.

Ara bé, al Tabú el jugador que ha de fer encertar la paraula al seu equip veu una llista de quines són les paraules prohibides. A Trapwords no es veuen i a més poden canviar d’una partida a una altra ja que, i aquí està la gràcia del joc, les paraules “prohibides” les decideix l’equip contrari.

Començant amb 3 paraules prohibides, el seu número augmenta conforme l’equip avança pel tauler i s’apropa a la sortida

monster bande

De bon començament, al veure’l, tothom es pensa que és un memory i, en part, tenen raó. El joc es pot jugar com un memory complicat, ja que hi ha dibuixos que s’assemblen molt.

Però Monster Bande és mes que un memory, és un joc de comunicació i llenguatge que e spot jugar per equips o de forma cooperativa.

Jugueu com jugueu, el vostre objectiu és el d’intentar que els altres descobreixin quin és el monstre que esteu descrivint. Tan sols es pot fer un intent. Si el que assenyaleu no és el correcte, heu de canviar de carta. A més hi ha limitacions, abans de començar al descripció heu de llençar uns daus que us diran quines característiques no podeu utilitzar: mans, peus, boca, ulls, ratlles i punts, quantitat, color…

Es pot adaptar fàcilment a diferents nivells: Amb nens molt petits, podeu descriure els adults o nens més grans i ells tan sols han d’encertar. Si en saben poden descriure sense les limitacions dels daus o afegir un d’ells.

Podeu utilitzar qualsevol idioma.

word on the street junior 

Segurament, un dels millors jocs per jugar amb el llenguatge. La versió original està en anglès però es pot jugar en qualsevol idioma que utilitzi l’alfabet llatí.

És un joc d’estratègia amb vocabulari. Com si fós el joc d’estirar la corda però on la força la tenen les paraules.

A l’inici de la partida totes les lletres de l’abecedari estan al centre del tauler i, per torns, cada equip intenta arrossegar les lletres cap a la seva banda de carrer dient una paraula que es correspongui amb una categoria determinada: un color, un postre, un estri de cuina…

Cada lletra es mourà una posició per cada cop que aquesta lletra estigui continguda a la paraula que s’ha dit. Si la lletra està en possessió d’algun equip, es pot utilitzar, però no es mourà (ja no hi és al tauler).

Guanya l’equip/la persona que aconsegueixi 8 lletres.

Time’s Up Kids

Un dels jocs més polivalents que us pugueu imaginar.

El joc conté més de 200 cartes amb imatges. És cooperatiu i es pot jugar des dels 4 anys.

Una forma de jugar és com diu les normes: agafeu 20 cartes i feu diverses rondes, a la primera heu de fer una descripció , quan s’hagin acabat les cartes, remeneu-les i feu una segona ronda, ara tan sols podeu fer mímica. S’han d’encertar tote sles cartes abans que finalitzi el temps que marca un gran rellotge de sorra. A nosaltres ens convenç més amb una ronda addicional entre aquestes dues, on tan sols es pot dir una única paraula, per tant:

• descripció lliure
• una paraula (mateixes cartes, però remenades)
• mímica (mateixes cartes, però remenades)

Més difícil: una quarta ronda fent un so, utilitzant un adjectiu o un verb o fent una estàtua (una posició, sense moure’s)… imagineu i proveu.

Més maneres de jugar:

Agafeu una carta (sense mirar-la) i us la poseu al front. Heu d’endevinar què és fent preguntes als altres jugadors que tan sols poden respondre: sí o no.

Agafeu entre 6 i 9 cartes, escampeu-les sobre la taula. Feu un conte on apareguin tots aquests elements. Amb els més petits, demaneu que us diguin en quin conte els heu d’afegir.

Com són dibuixos, podeu jugar en qualsevol idioma.

Segur que heu jugat sense cartes a aquest joc, escrivint una paraula o el nom d’una persona o d’un personatges de ficció.

Bananagrams

Un altre joc polivalent, el contingut del joc és un munt de lletres, és tan genèric que permet imaginar-se moltes formes de jugar.

El joc original consisteix a fer una mena de mots encreuats a partir de les lletres que s’han agafat, a l’atzar, al principi de la partida. Es poden fer canvis de lletres. En alguns moment sembla una mena d’Scrabble revolucionat.

De quines maneres més es pot jugar (si teniu l’Scrabble, l’apalabrados o l’intellect a cada, també us serveix):

1. Tombeu totes les lletres i aneu-les girant una a una. Si en algun moment algú pot compondre una paraula sencera amb les lletres que s’han girat, la diu i se les queda. El mínim per a la primera paraula són tres lletres. La propera paraula n’ha de tenir com a mínim 4, la segúent 5… i així fins a 8. Torneu a tres. La partida s’acaba quan no hi ha més lletres per girar.
2. Greu quatre (o 5) lletres i descarteu una d’elles.  Teniu un minut per escriure qualsevol paraula que contingui aquestes 3 (o 4) lletres. Si algú ha escrit l mateixa paraula 1 punt per cadascú. Si sou els únics que l’he escrita, 3 punts. Tingueu en compte que les lletres poden estar en qualsevol ordre.

Dixit Odyssey

Dixit es basa en un joc en el qual s’utilitzava un diccionari. Potser heu jugat algun cop? Un jugador obria el diccionari per qualsevol lloc i buscava en aquella pàgina la paraula més estranya. La deia en veu alta i escrivia en un paperet la definició del diccionari. Els altres jugadors havien d’imaginar com podria ser aquesta definició i escriure-la. Es llegien les diferents possibilitats i cadascú votava quina creia que era la definició correcta. Si es volia enredar els altres per a que votessin la teva definició calia “imitar” el diccionari. Proveu-lo.

En comptes d’usar paraules a Dixit hi ha cartes amb unes il·lustracions magnífiques i que poden tenir diferents significats segons qui les miri o segons com et sentis el dia que la mires. Cada jugador en té 6. Un jugador, el narrador, escull una de les cartes i, sense ensenyar-la, li posa un títol: una paraules, una frase, un poema, una cançó…

Els altres jugadors busquen entre les seves cartes una que pugui tenir el mateix significat i li donen al narrador. Aquest barreja totes les cartes que li han donat amb la seva i les posa sobre la taula.

I ara? Ara cada jugador ha d’intentar esbrinar quina d’aquestes cartes és la del narrador.

Si el narrador ha posat un títol massa evident, i tothom l’encerta, tothom guanya punts més ell.

Si el narrador ha posat un títol difícil d’interpretar, i ningú el vota, tothom guanya punts més ell.

El jugador que aconsegueix que votin la seva carta, en comptes de la del narrador, obté punts addicionals. Per això heu de buscar la carta que millor s’ajusti al títol proposat.

Més idees amb Dixit

Agafeu dues cartes a l’atzar, una serà el començament d’una història i l’altra el final d’aquesta. Què ha passat entremig?

Hi ha més jocs amb contingut lingüístic a la web però aquests són especialment profitosos.

Si voleu treballar algun aspecte especial de la llengua o necessiteu idees per fer amb persones que tinguin alguna dificultat específica, digueu-nos-ho i pensarem en altre formes de jugar.

Si us interessem els jocs matemàtics mireu-vos aquest enllaç

L’equip de Lu2