27,00 €
Quatre nens tenen la intenció d’anar a fer la guitza a un fantasma. Però el fantasma també té ganes de jugar i farà tot el possible per confondre’ls si es despisten.
Sense estoc

Descripció
L’Escala Encantada
El Geistertreppe o L’Escala Encantada, és un joc de Drei Magier Spiele, una casa alemana on predominen els jocs de temàtica fantàstica i màgica.
És un joc que va molt bé per a treballar l’atenció, la concentració i per estimular la memòria, es pot jugar a partir dels 4 anys!. Segur? I tant, de fet amb els jocs de memòria pateixen més els grans que els petits!. Per als nens imitar i recordar forma part del seu procés natural d’aprenentatge i no els hi representa una gran dificultat. En aquest joc hi ha una part d’engany que els pot despistar, precísament es tracta que aprenguin a concentrar-se.
El material
- 1 tauler
- 4 peons de fusta de colors diferents que mouran els jugadors.
- 4 fitxes rodones amb els mateixos colors que els peons.
- 4 fantasmes blancs amb forma acampanada i buits per dins.
- 1 dau numerat de l’1 al quatre i amb dos fantasmes dibuixats.
Al tauler de joc hi ha dibuixats uns esglaons que ens duen cap a la part més alta d’una torre on viu un fantasma. Una colla de nens, de vegades acompanyats per adults amb ganes de gresca, ha tingut la idea de pujar fins al capdamunt i espantar al fantasma. Però el fantasma tambè és joganer i li agrada divertir-se amb qui li vol fer la guitza.
La preparació
Al principi del joc es dona a cada jugador una de les fitxes rodones amb el color del seu peó i es deixen davant seu (aquesta fitxa és important, serveix per recordar de qui es cada peó i serveix per poder jugar a la versió “avançada”)
L’objectiu
L’objectiu dels jugadors és arribar amb el seu peó fins on hi ha el fantasma. Fixeu-vos que he dit “arribar amb el seu peó”, ja que durant la partida pot passar que algú es despisti i faci avançar la fitxa d’un altre jugador i el faci guanyar sense saber-ho.
Com es juga a l’escala encantada?
Per pujar per l’escala encantada els jugadors han de llençar el dau, si el resultat és un número, de l’1 al 4, es mouen tants esglaons com indiqui el dau.
Quan al dau surt un fantasma, el jugador agafa un dels fantasmes i tapa un peó qualsevol, el que vulgui. A partir d’aquell moment aquest peó queda enganxat al fantasma (el fantasma té un imant i el peó té el cap metàl·lic) i cap jugador no pot mirar quin peó hi ha a sota.
Òbviament amb un sol fantasma no hi ha problema, pots veure els altres peons, però en poca estona tots els jugadors tindran el vostre peó sota un fantasma i caldrà que cadascú recordi quin és el seu.
Fins aquí és fàcil. Anem a complicar-ho.
Quan TOTS els peons estan tapats per un fantasma:
- si surt un número de l’1 al 4, es pot moure qualsevol fantasma. Això és important, els altres jugadors no han de dir res si sospiten que s’ha equivocat, potser els equivocats sou vosaltres.
- si torna a sortir un fantasma al dau?. Doncs que el jugador que l’ha llençat pot agafar dos fantasmes i intercanviar la seva posició.
Si us despisteu, ja heu begut oli!. Cal estar molt atent a aquests canvis.
Qui guanya? Guanya el primer peó que arriba a dalt de la torre això vol dir que un jugador pot arribar el primer amb un fantasma on creu que hi ha el seu peó amagat i trobar-se que ha fet guanyar a algú altre.
El comentari
És millor jugar amb un mínim de 3 jugadors. Si volen jugar menys de quatre jugadors, els peons lliures comencen directament tapats amb un fantasma i se’ls pot moure amb les mateixes regles que hem esmentat.
I per acabar la versió “avançada” de L’Escala Encantada
Recordeu que cada jugador tenia una fitxa rodona amb el color del seu peó?. Ara veureu per a que serveix. En la versió per a experts, quan tots els peons estan coberts per fantasmes i en el dau surt un fantasma, el jugador pot fer dues coses:
- intercanviar les posicions de dos fantasmes o
- intercanviar les fitxes rodones de dos jugadors, per tant, també canviarà el peó que pertany a cada jugador
Fixeu-vos que si jugueu amb la versió avançada caldrà que estigueu atents a la posició de tots els peons i no tan sols del vostre per que en qualsevol moment us pot tocar jugar amb un altre color. Ara si que cal tenir memòria!
Sembla més difícil del que és, ja veureu com després d’unes partides amb la versió normal us passeu a aquesta forma de jugar i li doneu més emoció a les partides.
Si no us ha quedat prou clar, us adjuntem, un video:
I ara, a passar-s’ho bé.