Descripció

Ikonikus

Ikonikus és un joc de cartes molt diferent a la resta i hem hagut de crear una categoria nova on ubicar-lo.  Si bé en tots els jocs hi ha una part d’intel·ligència emocional, en aquest és molt evident i l’empatia ( la capacitat per entendre com se senten els altres) forma part de la mecànica del joc.

El contingut

100 cartes amb icones “emocionals”

L’objectiu

Aconseguir tres punts de victòria.

Com es juga a Ikonikus?

• Es reparteixen tres cartes a cada jugador.
• A cada torn un jugador farà de jutge.
• El jutge planteja una situació, una pregunta, i no utilitzarà cap carta: com em sentiria si em toquès el pot de la primitiva?, com em sento si he de parlar en públic?, el meu fill arriba amb 4 gatets a casa i em diu: oi que ens els podem quedar?, …
• Cada jugador, menys el jutge,  escull una de les seves cartes i la dóna al jutge boca avall.
• El jutge barreja les cartes els hi dona la volta i decideix quina creu que explica millor l’emoció que sent i per quin motiu.
• El jugador que ha posat aquesta carta se la queda i la posa a un costar (són els seus punts).
• Els jugadors (menys el jutge) agafen una nova carta per tornar a tenir-ne 3.
• Passa el torn al següent jugador, en el sentit de les agulles del rellotge.

El comentari

Vam conèixer Ikonikus de la mà del seu creador, en Manu Palau, i les sensacions van sermolt bones. L’hem provat entre adults i amb nens,  en grups de 5 i de 10 persones i funciona bé de totes les maneres.

Amb nens hi ha l’inconvenient de la literalitat, és a dir, de vegades els hi costa fer abstracció del significat d’algunes icones. Una peixera pot significar que tens un peix dins d’una bola de vidre, però també que et sents a gust, que et sents presoner o que tens poca memòria… però aquests significats metàforics se’ls hi poden escapar. Aquí se’ns fa difícil dir una edat ja que alguns nens de 8 anys ho han fet molt bé i altres, més grans, els hi costa una mica.

També dependrà també del tipus de pregunta que es faci. Les preguntes que fan els nens són diferents a les que poden plantejar els adults.

Entre adults, els temes que es poden tocar són infinits i segons el moment i el grup pot ser un joc molt divertit però seriòs o, directament, per partir-se de riure. Dependrà de les vostres ganes de gresca, de l’encert en les preguntes i de com feu les interpretacions.

A ikonikus l’empatia és bidireccional. Els jugadors que han ofert una carta han d’intentar que aquesta s’adigui amb el que podría sentir el jutge i, al mateix temps, el jutge ha d’interpretar la carta en el sentit que li pugui haver donar algún dels  jugadors. Ja veureu com, sovint, hi ha una distorsió entre el “missatge” que intentem donar i el que l’altre “interpreta”.

Tots els cops que hem jugat el punt 5 l’hem fet una mica diferent. El jutge gira una a una les cartes i va dient que és el que li suggereix aquella imatge i quan ha acabat amb totes, escull una.

Algun cop, en comptes de tres cartes per jugador n’agafem quatre per tenir més opcions on escollir. No es nota taire la diferència.

I, per acabar, es pot jugar en qualsevol idioma!.