Descripció

Speech

Speech, en versió original, o Sparala Grossa en italià, és un joc amb moltes imatges dissenyat amb la sana intenció de fer-vos xerrar pels descosits en l’idioma que vulgueu.

Les imatges de les cartes són molt clares ja que han de ser el suport per a les vostres idees i arguments en els diferents jocs que es poden fer amb elles.

El contingut

60 cartes amb una imatge a cada cara.

Com es guanya?

Tot i que a les instruccions hi ha unes normes de puntuació, no les hem aplicat mai, Speech és un joc del tipus de Story Cubes on la competició pels punts queda exclosa.

Primer joc: Explica una història

Cada jugador agafa 5 cartes i les apila una sobre l’altra. Gira la primera i comença a explicar una història basant-se en la imatge que veu.

En agafar aquesta primera carta també revelarà la següent, de forma que haurà d’anar adaptant la narració al que veu.

Quan finalitzi passarà el torn al següent jugador qui agafarà 5 cartes noves i procedirà a fer el mateix.

És un molt bon exercici de creativitat, domini del llenguatge i de flexibilitat mental.

Segon joc: Pregunta i resposta

Pot jugar un grup nombrós, però els enfrontaments són per parelles.

Cadascun dels dos jugadors agafa 8 cartes i sense mirar-les les deixa en una pila davant seu.

El primer jugador gira la primera de les cartes i fa una pregunta que estigui relacionada amb el contingut de la carta.

L’altre jugador gira la seva primera carta i improvisa una resposta que sigui coherent amb la pregunta que se li ha fet i amb la imatge que mostra la seva carta.

Ara canvien els rols, qui abans responia, ara gira la carta següent i fa la pregunta que haurà de respondre l’altre jugador en les condicions esmentades.

Ja veieu que és molt senzill i que l’objectiu és similar al joc anterior, flexibilitzar la recerca de solucions i respostes i estimular la creativitat. Són frases curtes, no cal elaborar un discurs.

Tercer joc: El debat

Es juga de la mateixa manera que l’anterior, per equips (si es vol), però amb enfrontaments per parelles.

Un jugador mantindrà una postura “a favor de” i l’altre jugador “en contra de”.

Cadascun dels jugadors agafa 5 cartes que deixa apilades davant seu.

Es gira una carta de la pila i amb el que suggereixi la imatge s’escull el tema del debat.

El primer jugador gira la carta superior i ofereix un argument “a favor” del tema proposat i que sigui coherent amb la imatge que hi ha a la carta, és a dir, és necessari que l’argument estigui recolzat amb allò que mostra la imatge.

Quan ha finalitzat és l’altre jugador qui gira la carta superior i ofereix un argument contrari, també basant-se en la imatge de la carta.

L’enfrontament finalitza quan han girat les 5 cartes.

Aquest és el joc més “retorçat” de tots tres, potser és per això que em fa més gràcia. D’una banda hi ha la dialèctica pròpia d’un debat, la recerca d’arguments a favor d’una determinada postura i les contradiccions de l’altre i de l’altre l’exigència de fer el raonament a partir d’una imatge que potser ofereix poca base… Tot plegat requereix que posem tota l’atenció en el que ens diu l’altre persona i en aprofitar al màxim tots els nostres recursos per obtenir les millors respostes.

El comentari

Explicats els tres jocs d’Speech entendreu que  el fet de valorar qui ho ha fet millor és molt subjectiu i treu agilitat a les partides.

Si Speech us sembla complicat potser teniu raó, però quan explico el joc i faig una demostració… i em surt bé, em diuen: “és que tu practiques molt”. Doncs si, aquest és el secret, la pràctica.

I amb aquesta pràctica un se n’adona que per mantenir un debat no tan sols ha de deixar anar els arguments propis, sinó que un veritable diàleg exigeix que s’escolti de forma activa el que diu l’altre persona. També es veu que els coneixements previs ens ajuden a teixir una narració convincent o que abans d’oferir una resposta primer cal reflexionar.