Ús dels jocs als centres penitenciaris

Ús dels jocs a centres penitenciaris

Si ens heu anat seguint, sabreu que he fet tasca de voluntariat a alguns centres penitenciaris com Can Brians i Joves. Com a voluntari, acompanyava a l’educadora amb un grup concret. Segons les necessitats que ella havia detectat en aquell grup, escollia un joc o un altre per treballar un aspecte determinat: la impulsivitat, l’empatia, la percepció del risc, la comunicació, …

D’altra banda, aquests darrers anys, he estat treballant  a dos centres penitenciaris diferents: Quatre Camins i Lledoners, realitzant tasques de dinamitzador sociocultural. Ha estat una experiència molt interessant que m’ha premés aprofundir més en quina pot ser la utilitat dels jocs com a eina d’inclusió i socialització.

Amb quin objectiu utilitzo els jocs?

En general, els jocs s’han dissenyat per entretenir però, si li poseu una certa intenció  quan l’utilitzeu això pot marcar una diferència. És el fet de proposar-se assolir un objectiu determinat el que canvia la funció del joc i “jugar” esdevé una activitat que va una mica més enllà de passar l’estona.

Però no n’hi ha prou amb posar un objectiu. Quan es facilita una sessió de jocs, sobretot quan es comença, cal tenir molt present amb qui es juga, quines són les seves necessitats i crear l’ambient adient per a que els jugadors se sentin cómodes, tinguin una actitud positiva i estiguin oberts a donar una oportunitat a allò que els proposem.

Per exemple, amb  alguns interns de països com Malí o Senegal l’Awale els hi portava records de la seva infantesa quan jugaven amb pedres i fent forats a terra. A romanesos, búlgars o turcs els hi passava el mateix amb el Backgammon, Tabla o Tabli.  I això era  interessant per què m’ajudava a crear una primera connexió.

Hi ha un munt de persones (adults) que han tingut mai un joc de taula, als centres, els més popular és el parxís i és molt habitual jugar-lo en parelles, 2 contra 2.

A les sessions de jocs primer vaig utilitzar-ne alguns  amb normes molt senzilles per despertar  l’interès suficient com per venir, seure i participar (és una activitat voluntària).  Poc a poc, conforme es va generar més confiança, i ells veien que s’ho passaven prou bé,  vaig anar introduint jocs on la comunicació o l’empatia tinguessin més importància ja que l’objectiu era provocar reflexió.

És un temps massa curt per dir si han servit per alguna cosa, el que puc afirmr és que l’ambient del grup era molt positiu, que cada setmana s’apuntava més gent i qui venia acostumava a repetir, i que vam poder passar del parxís al Dixit, The Mind, Toma 6, Sikkhona, Toma 11, Kamisado, Word on the Street, Raj, Los 7 odiosos, For Sale, Kingdomino, Cartagena… i algun més.

Fabricació de jocs de taula amb recursos escassos

Després de la primera experiència a Quatre Camins, a Lledoners vaig fer una barreja entre treballs manuals i jocs. Al taller de construcció de jocs havíem de treballar amb el  material disponible, bàsicament, taulers antics fets malbé, paper, cola, taps d’ampolla, fang i pintura per construir un joc de taula.

Jocs de taula i valors

Abans esmentava que els jocs poden ser una eina d’inclusió i socialització i això em fa pensar en si els jocs aporten uns valors determinats. Hi ha qui hi creu molt en els valors que transmet el joc. Poso a Google “valors del joc” i un dels resultats és aquest “Mitjançant el joc cooperatiu promourem molts altres valors útils per a la vida com: la participació, la solidaritat, el treball en equip, la creativitat o la comunicació positiva” o aquest “Són una forma de relació, de respecte, de consensuar normes, d’utilitzar el llenguatge, de fer aportacions creatives a partir de l’actuació de l’altre i de transmetre valors”

Una de les coses que he après des de qu vaig començar i ja en són 11 és que cal posar entre cometes aquests suposats “valors que aporten els jocs”, o treure directament les cometes  cometes i dir  que els jocs, per si mateixos,  no aporten cap valor.

El joc cooperatiu no ens fa més altruistes, ni millora la nostra capacitat per treballar en equip, ni la nostra creativitat, ni la nostra solidaritat… tant de bó!  Un joc competitiu tampoc ens fa més egoistes, per sort.  Cap d’ells, cap joc, ens fa més respectuosos amb els altres.

De forma contraintuïtiva, crec que el respecte o la comunicació positiva es poden transmetre millor a partir d’un joc competitiu, on la base és el conflicte, que en un de cooperatiu, on tots els jugadors tenen un objectiu comú.

La meva experiència és que són els jugadors, no els jocs,  els que poden transmetre aquests valors.

No importa tant quin joc s’utilitza sinó el com s’utilitza i quin és l’exemple personal que cadascú ofereix als altres. Si penseu en un esport massiu (també és un joc), us adonareu que dins del mateix esport hi ha gent molt diferent i que ser un gran esportista, o un jugador excel·lent (e  no implica ser millor persona (us pot interessar llegir aquest article sobre gènere i escacs)

Durant una sessió de jocs es poden percebre alguns trets de la personalitat, actitud, valors, fortaleses i mancances dels jugadors i això ens pot ajudar a treballar aspectes determinats, però no ho farem amb el “joc”, en tot cas ho podem fer mentre es juga.

Una cosa m’ha quedat clara, hi ha molt per aprendre encara.

Salut!

Xavier